Manifest:
TORNEM A LA TERRA EL QUE ÉS DE LA TERRA
Que la matèria orgànica de la ciutat sigui font de fertilitat per l’agricultura de proximitat i els horts comunitaris
¿Com funciona el metabolisme de Barcelona? En poques paraules, engolim molts recursos vinguts de cada cop més lluny i excretem molts residus, com ara plàstics, minerals valuosos, aigües fecals, menjar malbaratat o emissions de CO2. Resulta senzillament insostenible.
Per això cada cop es parla més de la necessitat urgent de passar-nos a una “economia circular”. I malgrat que darrere d’aquest lema, assumit per la pròpia Unió Europea, hi ha unes quantes dosis de rentat verd -la globalització realment té poc a veure amb prioritzar els recursos locals- és cert que només adoptant una lògica circular podrem minimitzar el xoc frontal amb els límits biofísics al que hem arribat.
¿Què implica això a la pràctica? Canviar moltes coses. I una d’elles és aprofitar la matèria orgànica que genera la ciutat per fertilitzar la terra, recolzant així la producció d’aliments de proximitat. Ens referim sobretot i en concret a:
- Les restes de podes i altres tasques de jardineria realitzades per Parcs i Jardins o particulars.
- La fracció orgànica, que amb els nous mètodes de recollida que es volen generalitzar es preveu que s’incrementi i tingui major qualitat.
Els horts urbans comunitaris de la ciutat i la pagesia professional metropolitana som agents imprescindibles tant en la millora de la qualitat de l’aire com en l’augment de la biodiversitat urbana, conformant un primer cinturó de sobirania i seguretat alimentària. Per això els actors locals hem de ser destinataris prioritaris de la matèria orgànica local. D’ella se’n deriven fonts de riquesa per a la terra com:
- Material verd per encoixinar: herba o fulles
- Compost provinent de la descomposició de la matèria orgànica
- Material llenyós que es biotritura en verd (BRF)
Molts d’aquests materials ja s’utilitzen, però cal incrementar-ne l’aprofitament. I volem treure aquests «residus» urbans que generem entre totes de l’equació mercantil. Cal que arribin a la pagesia de proximitat com a béns comuns que són. En el cas dels horts urbans comunitaris dels barris o de Collserola -municipals o no- ens trobem amb una terra sovint castigada, la fertilitat de la qual volem promoure de la forma més circular i local possible.
Per tant, expressem, proposem i reclamem:
1. Que Parcs i Jardins faci arribar als espais d’agricultura urbana matèria orgànica obtinguda en les tasques de jardineria. Algunes formes concretes de fer-ho són:
a) Recollida de brossa de jardi i restes llenyosos amb contenidor big bag pels barris de la muntanya (seguint la proposta de Can Pujades)
b) Subministrament de poda com estructurant per part de Parcs i Jardins per tots els projectes de compostatge comunitari que ho necessitin (tal com demana l’hort comunitari de Pla i Armengol)
2. Generalitzar les estratègies de residu zero dirigides a aumentar la recuperació de la fracció orgànica i a crear compost de bona qualitat. Entenem que aquestes estratègies han de potenciar la gestió público-comunitària de la fracció orgànica més que la gestió mercantil per a assegurar un retorn social del compost resultant. I el compost de qualitat obtingut en les diferents estratègies de residu zero ha de poder ser accesible de forma gratuïta per als projectes d’agricultura urbana i la pagesia metropolitana que ho sol·liciti.
3. Implementar un Pla de Compostatge Comunitari a tota la ciutat co-impulsat amb les entitats de referència d’aquest àmbit i amb les entitats comunitàries dels barris que així ho desitgin. El compostatge comunitari ha de créixer als barris i establir sinergies amb altres estratègies de residu zero. Cal donar suport públic a tots els projectes de compostatge comunitari. Algunes formes concretes de fer-ho són:
a) Subministrament de plantes, logística i punts legalitzats de compostatge als espais comunitaris que així ho solicitin. Per exemple, vinculat als nous eixos verds a l’esquerra de l’Eixample o estenent el projecte Revolta.
b) Suport a les tasques de manteniment i legalització dels espais i infraestructures existents
En resum, regeneració circular o barbàrie
Ho impulsem:
RURALITZEM
VEUS PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
Ens adherim:
ASSOCIACIÓ GERMANETES JARDINS D’EMMA
COBERTA BALCELLS 41
REMENAT
VALL DE CAN MASDEU
REGENERADES
ASSOCIACIÓ CAN PUJADES
ASSOCIACIÓ SOM COLLSEROLA
SALVEM L’ALZINA I LES CASETES D’ENCARNACIÓ
APOCAPOC BCN
SANESECO
CAL CERDÀ
LA VINAGRETA COOPERATIVA DE CONSUM ECOLÒGIC
PLANTEM-NOS
HORT COMUNITARI PLA I ARMENGOL
LA SARDINETA
HORTA AMB GRÀCIA
ASSOCIACIÓ DE L’HORT DE LA FONT TROBADA
ASSOCIACIÓ HARMÒNICAMENT
COOPERATIVA MOLSA
AULA AMBIENTAL DE SANT ANDREU
ESPAI AMBIENTAL
AULA AMBIENTAL BOSC TURULL
HORT CALIU
EL REC COMPTAL ES MOU
DESENRUNA
Noves adhesions aquí