Per una aliança rural-urbana; construim sobirania alimentària a la metròpolis de Barcelona
Barcelona no produeix tot el menjar que consumeix i importa gran quantitat d’aliments per abastir la seva població. Fins fa pocs anys, aquest proveïment s’ha realitzat sense parar gaire esment a les conseqüències, però cada cop està més extesa la consciència de que estem sotmeses a un sistema agroindustrial globalitzat que genera dependencies, deteriora el món rural i té una responsabilitat central en la degradació ecològica i el canvi climàtic.
Actualment, la pagesia només conforma un 1,6% de la població activa de Catalunya i la meitat dels pobles catalans estan en risc seriós de despoblació. No obstant, Catalunya és una de les potències agroindustrials d’Europa degut a la producció porcina, la fruita i el vi pensats en clau exportadora. Com a principal plaça consumidora del país, modificar aquesta situació ha de ser la gran motivació de les polítiques alimentàries de Barcelona, i encara més quan l’emergència climàtica intensifica la necessitat d’aquesta transició agroecològica metropolitana. Amb aquest manifest reivindiquem una aliança rural-urbana que aconsegueixi que un percentatge significatiu dels aliments que consumim a la ciutat provinguin d’un sector primari català de petita-mitjana escala i ecològic.
La signatura del Pacte de Milà el 2015 va posar aquesta situació sobre la taula de l’administració municipal, i Barcelona es va comprometre amb aquest nou enfoc. De cara a les properes eleccions municipals, volem instar a mantenir el compromís polític adoptat amb el Pacte de Milà, que a la pràctica s’ha de traduir en donar suport a nous sistemes alimentaris que, potenciant l’agricultura i la ramaderia de proximitat contribueixin a aturar el canvi climàtic i a revertir el comerç injust amb els països del Sud, a la vegada que afavoreixin la viabilitat del nostre sector primari, reverteixin la malnutrició i promocionin sistemes alimentaris locals, vius i resilients.
Els darrers dos anys l’Ajuntament ha començat a impulsar un serie de mesures en les quals hem participat o que hem seguit atentament. Es tracta de passos orientats pels principis de la Sobirania Alimentària i que promouen els circuits curts, però també incipients. Per consolidar un sector agroalimentari sostenible i assolir el necessari salt d’escala, instem a:
1- Generar estructures de cooperació intermunicipal per implementar el Cinturó Agrari Metropolità i blindar el sòl agrícola i ramader (també fora dels Parcs Naturals).
2- Modificar i flexibilitzar la legislació que prohibeix la comercialització de productes alimentaris produïts dins del municipi, així com les ordenances que impedeixen la pastura i l’apicultura dins el terme municipal.
3- Què totes les administracions es comprometin amb mesures concretes i no només declaracions d’intencions amb un model de menjador escolar integrat en el projecte educatiu dels centres públics i guiat per criteris de sobirania alimentària (proximitat, ecologia, compra directa); un model que sigui gestionat democràticament per la comunitat educativa de cada centre i que camini cap a la gratuïtat.
4- Crear una regidoria o comissionat d’alimentació amb els recursos tècnics econòmics i materials necessaris per dur endavant els projectes actuals i futurs. L’Ajuntament ha definit una Estratègia Alimentària que fins ara no existia, però ara cal actualitzar-la i dotar-la de més recursos i pes polític. Si bé fins ara aquestes polítiques han estat a càrrec del Comissionat d’Economia Social, cal plantejar-se una estructura específica.
5- Consolidar i multiplicar, tant des de l’Ajuntament com des de la societat civil, els projectes co-gestionats, que es troben tots en la seva fase inicial o en fase de planificació. Ens referim concretament al desplegament de la xarxa de Mercats de Pagès a cada districte, al Centre d’Intercanvi Agroalimentari de Proximitat (CIAP) co-produit amb Unió de Pagesos, a la licitació dels menjadors públics ecològics de les Escoles Bressol, al suport a iniciatives -com el supermercat cooperatiu-, al projecte d’AgroVallbona i a la creació d’un centre urbà de referència de la SbA. També ens referim a la promoció dels horts comunitaris i les terrasses verdes, al projecte de paradistes verds als mercats municipals i a la gestió agroecològica de la solana de Collserola.
6- Per generar canvis profunds és necessari que actors claus com l’Institut Municipal de Mercats, Mercabarna, i els sectors del comerç, la restauració i el turisme, siguin part d’una estratègia alimentària realment transformadora. Manca un full de ruta davant la gran distribució alimentària. Denunciem el model que hi ha darrera de Mercabarna com a pool agroindustrial del mediterrani sud, així com la orientació corporativa dels tractats de lliure comerç i les directives europees que configuren les regles de joc. Per contrarestar aquest context cal d’una banda enfortir l’auto-organització veïnal i, de l’altre, que dins l’administració municipal les polítiques d’àmbit alimentari que fan diferents àrees estiguin coordinades i l’enfoc agroecològic impregni totes les polítiques i no només una part d’elles.
7- Mantenir l’Espai Participatiu de recent creació. I sumar als espais de decisió la participació explícita del sector primari -agricultura, ramaderia i pesca-, en especial de la petita pagesia, a fi de promoure polítiques alimentàries públiques-comunitàries.
Primeres adhesions:
- Apassos
- Revista Soberanía Alimentaria
- Arran de terra
- Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC)
- Xarxa de Consum Solidari (XCS)
- Xarxa Ruralitzem
- SOS Menjadors
- Desvestint aliments
- Quèviure
- Economat
- Ecoregió
- Tarpuna
- Hort del Marcel·lí
- Col.lectiu Agudells
- Vall de Can Masdeu
- Can Pujades
